Friday, March 30, 2007

LAS FIESTAS DE LA PEZA

 
En La Peza  se hacían unas fiestas muy bonitas. El 7 de septiembre es la Virgen  del Rosario, patrona de allí. Por la mañana nos levantábamos, nos íbamos  a misa y a continuación se hacía la procesión.
Por la tarde nos íbamos a la plaza del pueblo y allí se bailaba. Al día siguiente se hacía una corrida de toros. Después baile. Nos subíamos a las atracciones, como los caballitos, coches de choque y otras más que había. Toda esta fiesta duraba cuatro días.
También el veinticinco de abril es San Marcos, patrón allí. Se llevaba a la ermita y se decía una misa. Se hacía una procesión y durante la procesión tiraban sacos de pólvora como petardos, cohetes… A continuación sacaban las vacas a la calle y, delante del Santo, entre muchos hombres las arrodillaban como si fuera una ofrenda.
También, los que tenían  promesas  hacían roscos de pan y el sacerdote lo bendecía y lo repartían entre todo el pueblo que quería.
También se hacía un potaje de garbanzos con bacalao, que estaba buenísimo, para que comieran todos los que quisieran ir a comer.
También se hacía baile, vendían turrón, había caballitos y de todo lo que hay en una fiesta.
La Semana Santa también es muy bonita, hay procesiones. El Jueves Santo se hace una misa y una procesión, el viernes se hace la misa y la procesión de la Soledad  y por la noche se  vela al Señor toda la noche. Al día siguiente se hace otra  procesión que es cuando el Señor sube al Cielo.
El domingo se saca la procesión de la Virgen cuando se encuentra con su hijo.
Cuando se termina, todo el que quiere, y puede, se va a comer el huevo a la montaña, que comen de todo menos huevo y se lo pasan muy bien porque tocan la guitarra, cuentan chistes, juegan a la pelota y se lo pasan muy bien.
Posted by Blogs de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà at 14:49:45 | Permalink | Comments (3)

Wednesday, March 28, 2007

MIS ORÍGENES

    

               Yo, Rafael Calatrava Hernández, hijo de Alfredo y de Carmen, nací en Tabernas, Almería.
        Cuando tenía dos meses me llevaron a Melilla. Allí permanecimos dos años, la misma edad que yo tenía por aquellas fechas.
        Por motivos de paz con los árabes, tuvimos que regresar a la península, a nuestro pueblo natal.
     A los pocos meses, por cuestiones de trabajo, nos trasladamos a Los Gallardos, a unos 50 km. de Tabernas. En este municipio permanecimos, aproximadamente, unos veinte años. Como es lógico, allí llegué a la mayoría de edad, que por aquel entonces era a los 21 años.
     Entonces me fui a hacer el servicio militar y una vez cumplido éste me vine a Cataluña.      
                          
                                     
Posted by Blogs de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà at 08:54:17 | Permalink | Comments (4)

Friday, March 23, 2007

PALLEJÀ

 

Pallejà era un poble molt petit i bonic. No sé si era bonic, però és el meu poble. Situat sota les planes, abans, tota la falda de la muntanya estava plantada d’ametllers i, quan venia el mes de febrer, els arbres s’omplien de flors. Semblava que hagués nevat.
Sabíem que quan florien els ametllers del  senyor Enric estava a punt d’arribar la primavera.
Des d’on jo vivia es podia veure el riu. Des de la carretera fins al riu hi havia  camps de presseguers, els quals quedaven tots florits. Quan arribava el mes d’abril era una meravella.
Pallejà estava envoltat de fonts. Encara en queden algunes, com la Font de les Rovires, la més important. Però hi havia la Font Coberta, la dels Llaurés, la del Carinyo, la de la Teula, la de Sant Joan, la Tartaneta  i la Magina, avui una urbanització.  
El poble consistia només en la carretera, el carrer del Sol, Martí Julià, les dues places, l’església, el castell i totes les masies. També hi havia l’estació del tren, fins fa quatre dies. Es troba a faltar!
A la plaça de dalt hi havia una carnisseria a Cal Serra. Avui s’hi troba un supermercat. A la carretera n’hi havia un altra, Ca l’Amàlia. Avui hi ha l’estanc. Teníem una farmàcia, també hi havia Cal Fustaret, on s’hi trobava de tot. Era com un supermercat, però diferent. S’hi podia comprar menjar, roba, mitges, botons, productes per al camp, etc.
El que teníem més bonic, i donava vida al poble, eren els arbres que hi havia des dels quatre camins fins a Pallejà. Podies passejar per tota la carretera sense que et toqués el sol. Era magnífic i, com que teníem poques diversions, aprofitàvem aquella meravellosa ombra per passejar.
Crec que el més important de Pallejà i el que ens ensenya la nostra història són les masies que encara perduren. Com Ca l’Esquerrà, Cal Duran, Ca l’Avi, Can Seix, Can Salavert, Can Pucoll, Cal Tendre, Ca l’Albareda, on avui es troba l’ambulatori. També hi havia Cal Sona Vell, ja desapareguda. Es trobava darrere del Castell. Era la masia més vella del poble.
Algunes masies com Ca l’Avi o Ca l’Escarrà i algunes cases més del poble com Cal Boira, Ca la Francisqueta del Pa, les Monges i algunes cases més que ara no recordo. Quan arribava Nadal feien uns pessebres molt bonics i amb molta feina, però tenien la satisfacció d’haver fet una cosa bonica. La gent els anava a visitar i ells estaven contents. Ara els pessebres els fan al Castell, però no tenen res a veure amb aquells tan bonics que es feien a les cases.
 
Les festes són importants per a un poble. Per a Pallejà també ho eren. La Festa Major d’estiu era la més important. Començava el dissabte amb un “Gran repique de campanas”. Això era el que deia el programa.
Diumenge, els músics abans d’anar a l’església per tocar a missa passaven per tot el poble i amb la seva música ens alegraven. Després de la missa feien sardanes a la plaça. A la tarda i a la nit feien ball. El dilluns ball a la tarda i a la nit sarsuela, i el dimarts ball a la tarda i a la nit. Els estiuejants feien algun partit de tennis de sobretaula.
Se celebrava Sant Antoni Abat perquè hi havia molts pagesos que tenien cavalls i els anaven a beneir. Quan s’acabava la benedicció feien una passejada pel poble.
Santa Eulàlia és la patrona de Pallejà. És quan se celebra la Festa Major d’hivern. Sempre es feia missa i, a la tarda i a la nit, ball.
També se celebrava la festa de la verema quan s’acabava de collir el raïm, i a la mateixa festa se celebrava el comiat dels estiuejants que en aquella època en venien molts.
Ara el poble és diferent del que jo he conegut.
Per l’edat podria dir que aquell poble petit m’agradava més. Però diria mentida. Ara es poden fer més coses per distreure’s  i passar-s’ho bé. Es pot fer esport, natació i, els més grans, podem anar a l’escola d’adults on, a més d’aprendre, ens ho passem molt bé.
Tenim uns mestres meravellosos.
 
Rosa,   15/12/06
 
Posted by Blogs de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà at 15:10:46 | Permalink | Comments (7)

Tuesday, March 20, 2007

LA VIDA DE MI ABUELA, CARMEN CERRILLO SÁNCHEZ

 

Voy a contar un poquito la biografía de mi abuela Carmen. 
Nació en Coín, provincia de Málaga, en el año 1887.
Tengo unos recuerdos muy buenos de todos ellos pero a mi abuela Carmen es a la que voy a explicar. 
Conocí a los cuatro abuelos. Referente a mi abuela Carmen  me contaban muchas cosas. Cuando vivían ellos era una vida muy dura pero con , la  miseria que había, tenían tierras de regadío.
Tenía  cuatro hijos, todos pequeños y ha trabajado mucho.
Mi abuela murió con ciento siete años. Era una persona muy  moderna mentalmente y muy imaginativa. Le gustaba muchísimo la playa, como a una joven, y cuando llegaban las fiestas del pueblo, que había baile, ella se divertía viendo a las parejas   bailar. También le gustaba ir al campo mucho.
Cuando yo iba  de vacaciones, venía conmigo muchas veces y lo pasaba muy bien. Con las biznietas se divertía mucho.  Se ponía a ensartar las agujas y terminaba antes que ellas… y lo hacía sin gafas.
 
 
28/  9/  06   
Posted by Blogs de l'Aula de Formació d'Adults de Pallejà at 08:49:40 | Permalink | Comments (10)